PRESENTACIÓ I ESTUDI DE LA PRODUCCIÓBIBLIOGRÀFICA SOBRE TORREDEMBARRA,ABRIL DE 2011.

Lluís Català Massot, vocal d’Història del Centre d’Estudis Sinibald de Mas

Us presento el repertori bibliogràfic de la nostra vila que el centre d’estudis posa a disposició dels estudiosos que n’estiguin interessats. De bon començament, he d’agrair les aportacions i la revisió de la meva bibliografia que han fet amablement els estudiosos locals Josep Bargalló,Carlos Blanco, Núria Cañellas, Gabriel Comes, Iris Gual, Carme Miquel, David Morlà, Quim Nolla i Jordi Suñé. També convido tothom des d’aquí a millorarl-lo, tot rectificant i/oampliant-lo “perquè un aplec de material d’aquestes característiques mai es pot considerar ni exhaustiu ni completni, encara menys, tancat”, com bé escrivien Josep Bargalló i Salvador-J. Rovira ja fa ja tretze anys.(1)

L’estudi previ de tot allò que s’ha publicat sobre una qüestió és essencial per tal de poder progressar en el coneixement de qualsevol tema. Per això és necessari actualitzar periòdicament la bibliografia que creix gràcies als esforços de molta gent. És el cas de Torredembarra. Les obres sobre la seva història, economia, cultura i medi natural han augmentat força en els últims tretze anys, que són els anys que han transcorregut des que es va fer l’últim treball sobrela bibliografia de la nostra vila. Només cal observar les noves dades bibliogràfiques que he trobat, i que tot seguit analitzaré.

Fins ara ja existien uns catàlegs bibliogràfics de Torredembarra. Em refereixo a quatre importants treballs sobre la bibliografia torrenca, tot i que inclosos en una bibliografia més àmplia, la del marc geogràfic del Baix Gaià. Són els treballs fets pel Josep Bargalló Valls i el Salvador J. Rovira Gómez entre els anys 1988 i el 1998 (2). Els seus treballs m’han servit d’inspiració i d’exemple metodològic a l’hora d’actualitzar la bibliografiades del 1998, quan ells la van deixar, fins a finals del mes d’abril de 2011.

Però, en canvi, jo no he cercat ni estudiat la bibliografia de tot el Baix Gaià perquè solament la referida al nostre municipi és ja molt extensa. El catàleg bibliogràfic específic de Torredembarra ocupa de moment més de vuitanta pàgines i arriba a les 850 entrades. Quan dic repertori específic em refereixo a llibres, miscel·lànies, capítols de llibrei articles de revistes o periòdics que tracten exclusivament de Torredembarra. Per tant en aquesta xifra s’exclouen les publicacions que tracten de temes més generals tot i que també es refereixin en part o indirectament a la nostra vila, però que, per altra banda també s’inclouran en la nostra bibliografia, tot i que de forma separada del repertori bibliogràfic específic.

Les dades generals de la bibliografia torrenca

Les dades numèriques de la bibliografia de Torredembarra a finals del mes d’abril d’aquest anysón les següents: del total de 850 entrades bibliogràfiques trobades (3), 644 entrades (el 75,76 %) , són articles de revistes i publicacions periòdiques. Mentreque 81 (9,51 %)són llibres sencers o monografies que tracten exclusivament alguna temàtica torrenca, i 125 (el 14,70 %) són capítols de llibres o de miscel·lànies dedicats a la mateixa temàtica.

Però si tenim en compte les pàgines escrites sobre la nostra vila veiem que del total de 14.461 pàgines trobades (4), 9.936 pàgines (el 68,71 %) són de les monografies. Cal afegir que 1.810 pàgines (el 12,52 %) són dels capítols de llibres. Per tant la informació donada per mitjà de llibres (en total, el 81,23 %) és més extensa que la que aporten els articles de publicacions periòdiques o d’enciclopèdies, que són 2.715 pàgines (el 18,77 %).

Podem observar, doncs, que els articles són en general molt breus. De fet, els de la Sínia, que sumen 239 entrades o gairebé el 30 % de les entrades registrades i la meitat de les entrades de les publicacions periòdiques, només presenten 255 pàgines d’informació. La qual cosa vol dir que els articles de la Sínia són d’una mitjana de 1,06 pàgines. Tot i la seva poca extensió, però, la gran majoria d’aquests articles aporten informaciódesconeguda fins la seva publicació i força valuosa.

Els llibres i els seus autors

Els 81 llibres monogràfics presenten una mitjana de 122,66 pàgines cada un i els capítols dels 107 llibres o miscel·lànies que tracten en algun d’ells alguna tema de Torredembarra, 16, 91 pàgines. La major part de les monografies estan dedicades a tradicions i cultura popular (el 35,05%) i biografies (el 24,7 %). Les monografies dedicades a tradicions i cultura popular són en generals de petit volum, entre 25 i 50 pàgines.

Entre els autors de llibres monogràfics en destaco especialment, com a mostra de la seva importància, els següents: en la història contemporània, els professors universitarisPere Anguera, Salvador J. Rovira (5) i Gabriel Comes (6) , en la medieval,la també professora universitària Isabel Companys Farrerons (7) , i en la moderna, un altre cop Salvador-J.Rovira. (8)


ENTRADES DE PUBLICACIONS DEDICADES EXCLUSIVAMENT A TORREDEMBARRA

PÀGINES DE PUBLICACIONS DEDICADES EXCLUSIVAMENT A TORREDEMBARRA


En l’apartat de biografies cal recordar la professora de la URV Montserrat Corretger (9) . En l’estudi del medi físic,la Iris Gual.(10)

Del Gabriel Comes també cal destacar la sèrie de monografies sobre el món de la pesca. Monografies que recorden per a la història oficis i activitats ja desaparegudes. També citaré el Jordi Suñé, que ha publicat diversesmonografies sobreel moviment republicà al nostre municipi. Finalment, cal ferespecial esmentde la Núria Gómez, que ha publicat diversos llibres de biografies i del camp econòmic com el turisme i el comerç.

Les publicacions periòdiques locals i els seus col·laboradors

Pel que fa als articles recopilats, he revisat totes les publicacions localsi he entrat en el repertori bibliogràfic els articles que aportaven algun coneixement elaborat o alguna reflexió a qualsevol dels temes estudiats, en canvi he prescindit d’articles periodístics quenomés donaven una notícia puntualrelacionada amb el nostre municipi.

Per al coneixement de les publicacions periòdiques de la nostra vila tenim el treball del Jordi Salvat en el que ha censat i estudiat una quarantena de publicacions locals des de 1975 . (11) De fet, gairebé nohi havia publicacions periòdiques anteriors a la recuperació de la democràcia. Moltes de les publicacions periòdiques, però, van tenir una efímera durada i un maquetat precari, altres no aportaven cap informació que ens pot interessar bibliogràficament.

Entre les publicacions periòdiques repassades he trobat la informació més abundant i interessant enles següents:

L’Ajuntament informa, que fou el primer butlletí municipal, aparegut el setembre de 1983. El següent dugué el nom deTorre de la Vila. Aquest era bimensual i va durar fins l’octubre de 1986, any electoral i de canvi de govern municipal. Si bé va reaparèixer el 1991, en una segona època de govern convergent, tot i que va perdre la seva regularitat bimensual i només en van sortir tres números. Aquest butlletí en la seva primera època no es limitava a donar informació municipal sinó que incloïa articles d’història, biografies i treballs sobre tradicions locals. N’he seleccionat 44 pàgines d’informació.

El 1987 aparegué el Torredembarra. Butlletí Municipal. També era bimensual i durà fins el 1991. D’aquest he seleccionat 143 pàgines que donen força informació, principalmentde la història del segle XX i de l’arquitectura i urbanisme torrencs.

El mateix any de 1987 va aparèixer un únic número deRodalia del Baix Gaià en el moment de les eleccions municipals. Del qual n’he recopilat dues pàgines.

El 1993 va aparèixer el mensual Torredembarra al Moment, de propietat privada i dirigit per Antoni Vilà Gavaldà, que ens va deixar 28 pàgines interessants en els seus números consultats fins al juliol de 1996 (12) . En destaquen les biografies de 10 torrencs notables (13) escrites pel cronista local Josep Maria Punsoda.

La Sínia, deguda a una iniciativa de la regidoria de Cultura, aparegué el 1993 de forma trimestral i, tot i que amb algunes breus interrupcions, encara segueix viva i ja ha arribat al número 62. És la revista de la qual he extret més articles, 239, però només 255 pàgines. Els seus articles són breus i tracten majoritàriament d’història local.

El Timbal és una revista que aparegué el 1994 i té com a marc geogràfic el Baix Gaià i no només Torredembarra. Tot i que s’edita en aquesta vila, els primers anys s’editava a Altafulla. Fins l’any 1999 fou el portaveu del Col·lectiu Independentista El Timbaler del Bruc (CITB). Des de llavorsestà al servei dels moviments socials i culturals de la comarca i dels Països Catalans. Va començar sent bimestral i ara surt dos cops a l’any. (14) Tot i la consulta incompleta El Timbalha aportat 13 pàgines al nostre repertori bibliogràfic.

El 1995 el govern municipal va promoure el Torredembarra al Dia, que ens ha deixat 8 pàgines per a la nostra bibliografia en 7 articles. Va durar molt poc, només 7 números durant aquell any.

E1997 va aparèixer el Diari de la Torre, que encara existeix i que continuava la línia de Torredembarra al Moment amb el mateix director, Antoni Vilà. És privat, amb subvenció municipal. Ens ha deixat de moment 45 pàgines en la nostra recopilació.

Anbara, tot i que només va tenir dos números, un l’any 1997 i l’altre el 1998, va aportar força pàgines d’informació al coneixement de Torredembarra; he trobat 61 pàgines d’interès, dedicades principalment al medi natural i a les tradicions populars, com els elements del seguici popular. Era impulsada per l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra.

El juliol de 2001 aparegué El Mònic , periòdic privat, mensual i gratuït, impulsat per Rosa Maria Guasch Alberni. Encara se segueix editant. He escollit 65 de les seves pàgines dedicades a biografies i a història, preferentment. Les seves aportacions força interessants molts cops, són breus.

Entre les publicacions periòdiques torrenques, però, destaca especialment pel seu interès històric i científic el Recull de Treballs, del Centre d’estudis Sinibald de Mas de Torredembarra. Els seus articles, més llargs i especialitzats, han aportat 1.053 pàgines en els seus 11 números editatsdes de l’any 1983 fins ara. Els treballs presentats en aquesta publicació tenen una mitjana de 14,5 pàgines. Una bona part d’elles, un 27,63 %, estan dedicades al coneixement del medi natural del municipi, en bona part per iniciativa de la sòcia del centrei professora Iris Gual. També aporta molta informació sobre la història local.

També cal dedicar especial atenció i agraïment a l’aportació dels Estudis Altafullencs, revista del Centre d’Estudis d’Altafulla, que en el conjunt dels seus 35 números ha dedicat 684 pàgines de força nivell científic a l’estudi del nostre municipi, suplint sovint l’absència de publicacions torrenques durant diversos períodes de temps.

Entre els autors d’articles de revistes d’interès històric i científic, pioners dels treballs de recerca històrica i cultural en els primers anys de la restauració democràtica, quan s’iniciaren la major part delsestudis que he recopilat en aquesta bibliografia, destaco els ja desapareguts Emili Mercadé José, Anton Valls Guasch iJosep Valls Guasch, que ens han deixat unes pàgines excel·lents sobre la història local, en uns articles gairebé sempre breus però de força interès. En un altre camp, més literari,destacaria els també pioners Josep Gual Gallofré, la senyora Maria Rosa Riambau, Rafael Hernández, Francesc Mercadé Teixidó i Josep Maria Punsoda. Aquests han escrit i encara escriuen uns articles costumistes, sobre històriao del paisatge torrenc memorables.

També pioners han estat els treballs sobre el teatre local deManuel Crehuet i Maria Rosa Wennberg, els articles i llibres del Gabriel Comes sobre educació i el barri de Baix a Mar, els articles i llibres de la Iris Gual sobre el medi natural i els treballs del professor de literatura catalana Josep Bargalló i de Lluís Solsona Llorens sobre les tradicions populars i els castells, i els de Ramon Lloveras Romeu sobre arquitectura.

La professora torrenca de la URV Montserrat Palau també ha escrit articles i llibres de gran nivell sobre el teatre, balls parlats i personatges torrencs. Els periodistes Carles Marquès Virgili, Xavier Zaragoza i AntoniVilà Gavaldà, tant en la tasca de direcció de publicacions locals com en la d’escriptors d’articles de temes diversos, també han tingut i tenen un paper destacable.

Però hi ha un nou grup d’estudiosos locals que s’han afegit als pioners i estan dedicant també esforços notables a l’estudi de Torredembarra, des dels anys 90 del segle XX. Com l’antropòleg i mestre Jordi Suñé, el periodista Jordi Salvat, els professors d’història d’Institut Carlos Blanco, Lluís Català iCarme Miquel,l’historiador Xavier García Puerto, els historiadors i arxivers Quim Nolla i Núria Canyelles i els historiadorsNúria Gómez, David Morlà, Jordi Guasch iJosep SugranyesBlanch. Noms que trobareu repetidament citats entre els autors dels llibres i articles del repertori bibliogràfic que avui presento. Sense oblidar tampoc el mèrit i l’aportació d’altres moltes torrenques i torrencs i de gent d’altres llocs que de manera més esporàdica han fet algun estudi sobre la vila.

He seleccionat també algun article que s’ha publicat en algunes publicacions foranes de bon nivell científic, com Kesse, Quaderns d’Història Tarraconense, Recerques, l’Avenç, Gimbernat, Serra d’Or, Paratge Tarragoní, Hidalguía, Collectanea Botanica, Musée de l’Homme, Centre d’Estudis Sitgetans, Pedralbes, Butlletí Arqueològic, Miscel·lània Ribetana o La Tartana.

Els impulsors i promotors de la producció bibliogràfica torrenca

L’Ajuntament ha estat el gran impulsor i promotor de la bibliografia: 23 llibres monogràfics (el 29,11 % del total de monografies) amb 2.993 pàgines incloses en la nostra bibliografia (el 36,49 % de les pàgines de totes les monografies). La mitjana de pàgines de les monografies municipals ha estat de 103,13 pàgines. L’Ajuntament ha encarregat alguns d’aquests estudis monogràfics de la història de la vila a prestigiosos investigadors universitaris com Pere Anguera, Salvador-J. Rovira, Isabel Companys Farrerons o Montserrat Corretger. També ha promogutla revista trimestral La Sínia, 62 números i 239 pàgines catalogades, i altres publicacions diverses com el Butlletí Municipal , Torredembarra al moment..

També hi ha hagut diversos impulsors privats que en total han publicat 31 llibres. Han buscat el finançament de les seves publicacions pel seu compte. El cas més important ha estat Gabriel Comes que ha publicat llibres pels seu compte prou importants en el camp de l’ensenyament local i en la vida dels pescadors i del barri de Baix a Mar. En el camp de les publicacions periòdiques privades destaquenels periòdics locals, Diari de la Torre i el Mònic, tot i que la seva aportació al nostre repertori en nombre de pàgines ha estat modesta: 65 pàgines cadascun, fins a finals d’abril.

El Centre d’Estudis Sinibald de Mas ha publicat pel seu compte 7 llibres, tots d’un alt interès. Aquest centre també ha publicat 11 números del seu Recull de Treballs. En total, 2.134 pàgines d’informació catalogades en la nostra bibliografia, el 15,71 % de tota la bibliografia específica de Torredembarra. Aquesta institució també ha rebut subvencions municipals per a les seves publicacions.

Altres associacions locals també han editat 18 llibres i diverses publicacions, com l’Agrupació de Balls Parlats que n’ha editat 9, d’unes 30 pàgines de mitjana, i dos números de la revista Anbara, la Confraria de la Creu dels Armats (2 llibres), la UDT (2 llibres), Ball de Diables (2 llibres), l’Associació Baix Gaià (1 llibre), el Nois de la Torre (1 llibre i la publicació Pilar de Sis).

Destacarem també la col·laboraciódel Centre d’Estudis d’Altafulla que ha dedicat 684 pàgines, el 5 % del total, dels seus 35 números a la vila de Torredembarra.

Finalment, voldria afegir en l’àmbit de la difusió dels nostres la iniciativa de llibrestorrencs.cat, un cercador d’internet impulsat per David Morlà on es poden localitzar les dades de tots els llibres de Torredembarra.

Anàlisi de la temàtica estudiada

S’han catalogat i fitxat tots els treballs que tracten qualsevol aspecte de la vila: fonts arxivístiques, biografies de torrencs, medi natural, demografia, història, economia, política, vida social, urbanisme, arquitectura, art, tradicions i festes.

La informació recollida que estudia els diferents períodes de la història torrenca omplen en total6.258 pàgines o el 43,27 % de tota la bibliografia.

El període històric del qual s’han publicat més pàgines és el del segle XX, 3.736 pàgines o el 25,84 %, que inclouen 26 de les 81 monografies, mentre que el tema menys productiu és lògicament el de la història antiga perquèd’aquesta època Torredembarra només conserva la Vil·la del Moro, o sigui, només 40 pàgines, que representa el 0,28 %.

Les biografies de torrencs o de persones especialment relacionades amb la vila omplen 2.530 pàgines, el 17,50 % de la bibliografia. És un apartat important dins del repertori bibliogràfic.

L’estudide les festes i dels elements del seguici i dels balls parlats ocupen 896pàgines o el 6,19 % del total, mentre que el teatre, l’esport i els castells ocupen 1.442 pàgines o el 9,97 % de la bibliografia. Si agrupem totes les dedicades a activitats lúdiques, festives, tradicionals i culturals sumen 3.843 pàgines, el 26, 57% del total.

Finalment, l’urbanisme, l’art i l’arquitectura torrencs estan estudiats en 580 pàgines, que representen el 4,01 % del total.

Les limitacions de la bibliografia sobre Torredembarra

Si analitzem amb detall la bibliografia, trobem que, tot i l’important coneixement adquirit en els últims trenta anys, encara hi ha parcel·les força desconegudes. Per exemple, en el camp de la Història tenim uns buits considerables en la història medieval i la moderna. Aquests dos períodes cal estudiar-los en arxius que es troben fora de la vila, com el de la Corona d’Aragó a Barcelona o el de Tarragona i, a més, requereixen una dedicació superiors.

El segle XVIII fou un segle especialment important a Torredembarra del que gairebé no en sabem res. Està quasi tot per estudiar. També falta fer la història del període franquista, tot i ser un període força proper. Durant els últims trenta anys del segle XX es produïren canvis revolucionaris en la vila en el camp demogràfic i econòmic que han sigut molt poc estudiats.Pot ser que la proximitat dels fets provoqui cert recel en els historiadors locals.

Tot i així, amb la informació que posseïm de la nostra història local potser algun historiador ja podria fer la seva síntesi general gràcies als coneixements quetenimde tots els períodes històrics.

Un dels temes més estudiats és el de les tradicions i festes locals amb tots els elements que les acompanyen. També en aquest tema, però, caldria fer-ne una síntesi i una anàlisi general.

En el camp de les biografies (15) hi ha moltes mancances tot i que hi ha força informació nova, d’última hora. Per exemple,sabem poc de personatges històrics tant importants en la nostra vila com Antoni Roig Copons, Joan Güell Ferrer o Sinibald de Mas, i d’uns altres torrencs més propers en el temps com Joaquim Torrens Ibern, Ramon Casas o Pere Romeu. En general, els treballs biogràfics són encara insuficients i incomplets.

També en el camp de l’arquitectura i de l’urbanisme hi ha molta feina a fer encara. La nostra vila té alguns edificis antics i nous notables que esperen un estudi més complet. El castell nou, per exemple, encara no té un estudi digne de la seva importància històrica. El millor resum és encara el treball d’onze pàgines que va fer el Quim Nolla per a un programa de la festa major de 1995. El mateix passa amb l’edifici de l’IES Torredembarra i el far, obres les duesde Josep Llinàs Carmona. O de l’església de Clarà, de la que no en sabem gairebé res, o de l’edifici de la Fundació Pere Badia. Tampoc s’ha fet un estudi d’algunes cases particulars antigues i noves que tenen un interès arquitectònic i històric notable. Em refereixo a algunes cases del carrer Nou i algunes altres com la Casona del Carme.

Si no estic errat, ningú ha escrit res encara sobre l’escultura de Bartolozzi a la platja, l’Alfa i Omega, tot i que s’ha utilitzat en alguns casos com asímbol de la vila.

Pel que fa al coneixement del medi natural, la feina feta pel Pere Abelló, la Iris Gual i el Ramon Ferré ha estat important.

Tant de bo que perseverem els que hi som i que s’hi incorpori més gent a aquesta tasca de recerca peraugmentar el coneixement de nosaltres mateixos, de la nostra història i del nostre entorn.

 

1. Josep BARGALLÓ VALLS i Salvador-J. ROVIRA GÓMEZ (1998):Tercer apèndix a laBibliografia del Baix Gaià, Centre d’estudis d’Altafulla, pàgina 6. Tornar

2. Josep BARGALLÓ VALLS i Salvador-J. ROVIRA GÓMEZ (1988):Bibliografia del Baix Gaià.Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Excma. Diputació de Tarragona. (112 pàgines). Josep BARGALLÓ VALLS i Salvador-J. ROVIRA GÓMEZ (1993):“Apèndix a la Bibliografia del Baix Gaià”, a Bibliografia Històrica Tarraconense XIV,Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Excma, Diputació de Tarragona, pàgines 115-142. Josep BARGALLÓ VALLS i Salvador-J. ROVIRA GÓMEZ (1996):Segon apèndix a laBibliografia del Baix Gaià, Centre d’Estudis d’Altafulla. (46 pàgines). Josep BARGALLÓ VALLS i Salvador-J. ROVIRA GÓMEZ (1998):Tercer apèndix a laBibliografia del Baix Gaià, Centre d’Estudis d’Altafulla. (42 pàgines).Tornar

3. No cal dir que és ben possible que me n’hagi deixatinvoluntàriament algunes.Tornar

4. Aquesta xifra no és exacta ja que en algunes publicacions de molt difícil localització, molt poques, no ens ha estat possible comptar les pàgines dedicades a Torredembarra . Tot i així crec que les dades estadístiques que contemplo són prou fiables i aclaridores d’aquesta qüestió.Tornar

5. Història de Torredembarra. Segles XVIII-XX, Ajuntament de Torredembarra, 1984. (137 pàgines).Tornar

6. El Patronat Antoni Roig i l’ensenyament a Torredembarra (1886-1935), El Mèdol, col. Fòrum 2, Tarragona, 1992. (157 pàgines).Tornar

7. Torredembarra i Clarà medievals (segles XIII i XIV), Ajuntament de Torredembarra, 1999. (297 pàgines).Tornar

8. La Baronia de Torredembarra a l’Edat Moderna, Memòries de la Torre 2, Patronat Municipal de Cultura, Torredembarra, 2003. (151 pàgines), i La gent de mar de Torredembarra (s. XVIII),Publicacions Paratge Tarragoní, Tarragona, 1992. (108 pàgines).Tornar

9. Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra, Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra, 2006. (102 pàgines).Tornar

10. Passejant per vora mar. Guia per classificar petxines, El Mèdol, Monografies 6 i Guies 7, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, 1998.(103 pàgines).Tornar

11. Jordi SALVAT ROVIRA (2004): “Les publicacions periòdiques de Torredembarra del 1975 a l’actualitat”, a Recull de Treballs, número 7, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Torredembarra, pàgines 7-49.Tornar

12. No he pogut consultarels números que van del 19 al 23 i els 25,26 i el 29, d’un total de 34 números.Tornar

13. No he aconseguit trobar elnúmero 12, undels nou números editatsal 1994.Tornar

14. No he pogut consultartots els números.Tornar

15. En aquest camp cal agrair el recent i bon treballde Josep Sugranyes sobre Pere Badia, personatge tan important del que no en sabíem gairebé res.Tornar

 

 

Tornar a l'index